Amb el cap en altre lloc
Al programa del Grau d’Informació i Documentació, una de les principals recomanacions que ens feien als alumnes era que triéssim “Competències TIC en Informació i Documentació” com una de les primeres opcions de matricula, perquè ens proporcionaria les eines i els coneixements necessaris per poder sortir-nos bé al llarg de tota la carrera.
Després de gairebé tres mesos, cal reconèixer que es tracta d’una assignatura on s’imparteixen continguts de gran utilitat -encara que massa centrats en la web 2.0- i que l’assoliment d’aquests coneixements esdevé necessari a l’àmbit laboral del qual volem formar part els que hem decidit cursar aquests estudis.
Trobo, però, que “Competències TIC... “ exigeix una inversió de temps molt superior a qualsevol altra assignatura. Des del primer dia resulta necessària una permanent connexió a l’aula per estar al corrent de les novetats que es van generant, i el volum de missatges que s’han de llegir acaba sent del tot desproporcionat. Els temes es tracten amb tanta celeritat que no dona temps a aprofundir en ells i el ritme frenètic en que es desenvolupen impedeix gaudir-los plenament.
Però... anem als aspectes positius:
Una de les clares finalitats de l’assignatura és potenciar la capacitat de treballar en grup en entorns virtuals, i potser que als 4 GATS ens estigui costant una mica agafar la dinàmica que ens permeti coordinar-nos de la forma més òptima, ja que tots quatre som uns novençans en aquesta mena de feina. Malgrat tot, considero que és una autèntica bona sort formar part d’un grup on el respecte i l'empatia són una constant des del primer moment de la seva constitució.
La majoria dels grups es formaren per l’afinitat que s’havia anat creant entre els seus membres al llarg de la primera fase de l’assignatura. No obstant això, la nostra afinitat va néixer del fet d’haver-nos quedat “penjats”. El fet que els quatre estiguéssim sense grup a finals de la primera fase era el nostre component d’afinitat. Podríem dir, per tant, que l’atzar ha estat el principal motiu pel qual formo part d’un grup que ara ja no canviaria per cap altre.
Però, com que l’autocrítica és necessària per poder millorar, cal que vagi reconeixen algunes errades. En la 2a PAC i en el que portem de la 3a difícilment podria haver estat més desencertat. Inexplicablement he caigut en una mena d'estres “patafísico“ que m’ha portat a fer participacions estèrils i a passar per alt indicacions clares i concises del consultor. No estic del tot d’acord en que es valori la freqüència de la comunicació grupal, ja que s’hauria de tenir més en compte la qualitat d’aquesta comunicació, entesa com el conjunt de missatges que aporten informació veritablement pertinent. En aquest sentit, dubto que l’aportació de les meves intervencions hagi estat mínimament interessant. Bé, més que una autocrítica, açò comença a semblar un lament, així que millor ho deixo i miro de posar-me les piles per tractar d’invertir aquesta situació, la qual cosa no dubto que podré/podrem aconseguir.
Després de gairebé tres mesos, cal reconèixer que es tracta d’una assignatura on s’imparteixen continguts de gran utilitat -encara que massa centrats en la web 2.0- i que l’assoliment d’aquests coneixements esdevé necessari a l’àmbit laboral del qual volem formar part els que hem decidit cursar aquests estudis.
Trobo, però, que “Competències TIC... “ exigeix una inversió de temps molt superior a qualsevol altra assignatura. Des del primer dia resulta necessària una permanent connexió a l’aula per estar al corrent de les novetats que es van generant, i el volum de missatges que s’han de llegir acaba sent del tot desproporcionat. Els temes es tracten amb tanta celeritat que no dona temps a aprofundir en ells i el ritme frenètic en que es desenvolupen impedeix gaudir-los plenament.
Però... anem als aspectes positius:
Una de les clares finalitats de l’assignatura és potenciar la capacitat de treballar en grup en entorns virtuals, i potser que als 4 GATS ens estigui costant una mica agafar la dinàmica que ens permeti coordinar-nos de la forma més òptima, ja que tots quatre som uns novençans en aquesta mena de feina. Malgrat tot, considero que és una autèntica bona sort formar part d’un grup on el respecte i l'empatia són una constant des del primer moment de la seva constitució.
La majoria dels grups es formaren per l’afinitat que s’havia anat creant entre els seus membres al llarg de la primera fase de l’assignatura. No obstant això, la nostra afinitat va néixer del fet d’haver-nos quedat “penjats”. El fet que els quatre estiguéssim sense grup a finals de la primera fase era el nostre component d’afinitat. Podríem dir, per tant, que l’atzar ha estat el principal motiu pel qual formo part d’un grup que ara ja no canviaria per cap altre.
Però, com que l’autocrítica és necessària per poder millorar, cal que vagi reconeixen algunes errades. En la 2a PAC i en el que portem de la 3a difícilment podria haver estat més desencertat. Inexplicablement he caigut en una mena d'estres “patafísico“ que m’ha portat a fer participacions estèrils i a passar per alt indicacions clares i concises del consultor. No estic del tot d’acord en que es valori la freqüència de la comunicació grupal, ja que s’hauria de tenir més en compte la qualitat d’aquesta comunicació, entesa com el conjunt de missatges que aporten informació veritablement pertinent. En aquest sentit, dubto que l’aportació de les meves intervencions hagi estat mínimament interessant. Bé, més que una autocrítica, açò comença a semblar un lament, així que millor ho deixo i miro de posar-me les piles per tractar d’invertir aquesta situació, la qual cosa no dubto que podré/podrem aconseguir.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada