Valoració general
Dos aspectes són claus en la realització d’un treball com el que hem dut a terme: la comunicació i la coordinació. En un principi trigarem molt de temps en coordinar-nos, i encara que cada membre del grup es responsabilitzava d’unes tasques concretes, ens va costar bastant trobar la forma de treballar conjuntament. De fet, fins ben entrats en les activitats de la 3a PAC, cadascú s’ocupava d’una part de la feina sense que el projecte s’elabores íntegrament per tots els gats.
Les indicacions del consultor ens anaven advertint que havíem d’elaborar de forma comuna els continguts, i al llarg de la 3a PAC ho anàrem fent gradualment. Les millores aconseguides en aquest aspecte han estat degudes a la bona comunicació dintre del grup, ja que si la òptima coordinació ens ha costat molt d’assolir, no ha passat el mateix amb el diàleg, que ha estat bastant positiu i ha posat de manifest una gran predisposició a la col·laboració i la solidaritat per part de tots els membres del grup.
Des d’un primer moment, dintre de l’equip es van identificar fàcilment les competències i capacitats dels seus diferents membres, alguns dels quals ben aviat demostraren els seus coneixements tecnològics. Pot ser, aquest fet ens va fer caure en un excés de confiança, i donarem per suposat que seriem capaços de elaborar un treball de qualitat encara que fos a través d’una metodologia més anàrquica. Així, al principi, la nostra forma de treballar no es va adequar a les exigències establertes al programa de l’assignatura.
Durant la realització de la 2a PAC extravasarem els moments més difícils, el resultat no fou el desitjat i férem una exercici d’autocrítica individual i grupal que va quedar reflectit al blog. Fins i tot qüestionarem certs aspectes de l’assignatura, però acceptarem la valoració del treball pràctic i no ens va quedar més remei que reconèixer que no havíem assolit els objectius.
Creiem que l’actitud per invertir la situació fou molt positiva, i la forma en que va evolucionar la nostra metodologia de treball ho posa de manifest. La comunicació va començar a ser més assídua i s’anaven corregint de forma conjunta els aspectes que calia millorar.
Arribats al final, tenim sentiments contradictoris. Estem convençuts que podríem haver fet un projecte més brillant i haver seguit uns procediments més apropiats, malgrat tot, estem segurs d’haver après bastant de l’experiència de treballar amb gent amb la qual mai no has vist en persona. No tenim cap dubte que amb més temps i una dedicació absoluta, seriem capaços de obtenir grans resultats en qualsevol treball que es desenvolupés en un entorn virtual. I, segurament, moltes de les coses apreses en aquesta assignatura serien posades en pràctica.
Les indicacions del consultor ens anaven advertint que havíem d’elaborar de forma comuna els continguts, i al llarg de la 3a PAC ho anàrem fent gradualment. Les millores aconseguides en aquest aspecte han estat degudes a la bona comunicació dintre del grup, ja que si la òptima coordinació ens ha costat molt d’assolir, no ha passat el mateix amb el diàleg, que ha estat bastant positiu i ha posat de manifest una gran predisposició a la col·laboració i la solidaritat per part de tots els membres del grup.
Des d’un primer moment, dintre de l’equip es van identificar fàcilment les competències i capacitats dels seus diferents membres, alguns dels quals ben aviat demostraren els seus coneixements tecnològics. Pot ser, aquest fet ens va fer caure en un excés de confiança, i donarem per suposat que seriem capaços de elaborar un treball de qualitat encara que fos a través d’una metodologia més anàrquica. Així, al principi, la nostra forma de treballar no es va adequar a les exigències establertes al programa de l’assignatura.
Durant la realització de la 2a PAC extravasarem els moments més difícils, el resultat no fou el desitjat i férem una exercici d’autocrítica individual i grupal que va quedar reflectit al blog. Fins i tot qüestionarem certs aspectes de l’assignatura, però acceptarem la valoració del treball pràctic i no ens va quedar més remei que reconèixer que no havíem assolit els objectius.
Creiem que l’actitud per invertir la situació fou molt positiva, i la forma en que va evolucionar la nostra metodologia de treball ho posa de manifest. La comunicació va començar a ser més assídua i s’anaven corregint de forma conjunta els aspectes que calia millorar.
Arribats al final, tenim sentiments contradictoris. Estem convençuts que podríem haver fet un projecte més brillant i haver seguit uns procediments més apropiats, malgrat tot, estem segurs d’haver après bastant de l’experiència de treballar amb gent amb la qual mai no has vist en persona. No tenim cap dubte que amb més temps i una dedicació absoluta, seriem capaços de obtenir grans resultats en qualsevol treball que es desenvolupés en un entorn virtual. I, segurament, moltes de les coses apreses en aquesta assignatura serien posades en pràctica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada